Quins sons em trobo en el meu entorn,
camí cap a la Blanquerna?
Tanco la porta de casa, suaument, el soroll del xiuxiueig de la gent és diferent que el dels dies que entro a la universitat més tard que les vuit.
Papers de diaris gratuïts que es reparteixen a la cantonada del metro.
Les trepitjades de les escales, unes més de pressa, altres de més relaxades.
Se sent el metro que arriba a l’estació, i els passos de la gent incrementen la velocitat. La màquina sona més de pressa marcant el tiquet de la targeta. El so de les portes que et deixen passar, en un to ascendent.
Mentre baixo les escales se sent el “pipipipipipipip” de les portes del metro. No he arribat a temps, les portes es tanquen i el metro marxa, fent trontollar les vies. Puc observar com el metro s’allunya cada vegada més ràpid per aquell túnel, el soroll s’esvaeix en un to descendent. Toca esperar dos minuts i trenta segons.
Passen els minuts i els segons, el metro comença a apropar-se a l’estació de Collblanc, metre una cinta gravada explica el motiu de la línia tallada de metro, explicant les possibilitats per anar a aquelles estacions on, fins el dia nou de novembre, no s’hi pot accedir.
El metro va arribant a les seves estacions, entrant i sortint gent. Moltes converses, diferents músiques que se senten vibrar en els timpans de diferents persones.
La cinta gravada del metro, anuncia la parada Diagonal, i anuncia que està en obres, i que si volem fer l’enllaç de línia 5 a línia 3, l’hem de fer per l’exterior. Per mi, que sempre faig aquest trajecte, se’m fa molt repetitiu i pesat. Amb un to alt (perquè tothom se n’assabenti encara que dugui música a les orelles).
Arriba a l’estació de Diagonal, i la gent, algunes amb maletes (se sent el so de les rodetes), corre per agafar els ferrocarrils.
Algunes persones van caminant per la cinta, cosa que fa que les petjades se sentin més greus i més intenses.
A l’estació del ferrocarril, que es diu Provença, la cinta gravada anuncia que arriba el tren “L7, Av. Tibidabo”.
Les persones encarregades d’organitzar l’ordre de l’estació, criden quin tren és, i demana, a crits també, que es retiri tothom d’una línia groga que hi ha de seguretat, perquè ningú caigui ferit. S’obren les portes, i se senten empentes.
Se sent el “pipipipipipip”. Es tanquen les portes.
Converses, i més música.
En aquests tipus de tren, no s’anuncien les parades.
Arriba a l’estació d’Av. Tibidabo.
Al sortir al carrer, se senten cotxes, hi ha molt tràfic. Botzines (molesten), converses, gossos que borden...
Arribo a la HORRIBLE pujada del carrer Císter, i sento les màquines de les obres, que fan un espantós soroll; els obrers es criden entre ells, ja que es troben a gran distància.
Els cotxes passen pel meu costat.
Arribo a la porta de la reixa de la universitat, per fi, i l’home de seguretat que es troba a la porta, diu: “Bon dia”.
camí cap a la Blanquerna?
Tanco la porta de casa, suaument, el soroll del xiuxiueig de la gent és diferent que el dels dies que entro a la universitat més tard que les vuit.
Papers de diaris gratuïts que es reparteixen a la cantonada del metro.
Les trepitjades de les escales, unes més de pressa, altres de més relaxades.
Se sent el metro que arriba a l’estació, i els passos de la gent incrementen la velocitat. La màquina sona més de pressa marcant el tiquet de la targeta. El so de les portes que et deixen passar, en un to ascendent.
Mentre baixo les escales se sent el “pipipipipipipip” de les portes del metro. No he arribat a temps, les portes es tanquen i el metro marxa, fent trontollar les vies. Puc observar com el metro s’allunya cada vegada més ràpid per aquell túnel, el soroll s’esvaeix en un to descendent. Toca esperar dos minuts i trenta segons.
Passen els minuts i els segons, el metro comença a apropar-se a l’estació de Collblanc, metre una cinta gravada explica el motiu de la línia tallada de metro, explicant les possibilitats per anar a aquelles estacions on, fins el dia nou de novembre, no s’hi pot accedir.
El metro va arribant a les seves estacions, entrant i sortint gent. Moltes converses, diferents músiques que se senten vibrar en els timpans de diferents persones.
La cinta gravada del metro, anuncia la parada Diagonal, i anuncia que està en obres, i que si volem fer l’enllaç de línia 5 a línia 3, l’hem de fer per l’exterior. Per mi, que sempre faig aquest trajecte, se’m fa molt repetitiu i pesat. Amb un to alt (perquè tothom se n’assabenti encara que dugui música a les orelles).
Arriba a l’estació de Diagonal, i la gent, algunes amb maletes (se sent el so de les rodetes), corre per agafar els ferrocarrils.
Algunes persones van caminant per la cinta, cosa que fa que les petjades se sentin més greus i més intenses.
A l’estació del ferrocarril, que es diu Provença, la cinta gravada anuncia que arriba el tren “L7, Av. Tibidabo”.
Les persones encarregades d’organitzar l’ordre de l’estació, criden quin tren és, i demana, a crits també, que es retiri tothom d’una línia groga que hi ha de seguretat, perquè ningú caigui ferit. S’obren les portes, i se senten empentes.
Se sent el “pipipipipipip”. Es tanquen les portes.
Converses, i més música.
En aquests tipus de tren, no s’anuncien les parades.
Arriba a l’estació d’Av. Tibidabo.
Al sortir al carrer, se senten cotxes, hi ha molt tràfic. Botzines (molesten), converses, gossos que borden...
Arribo a la HORRIBLE pujada del carrer Císter, i sento les màquines de les obres, que fan un espantós soroll; els obrers es criden entre ells, ja que es troben a gran distància.
Els cotxes passen pel meu costat.
Arribo a la porta de la reixa de la universitat, per fi, i l’home de seguretat que es troba a la porta, diu: “Bon dia”.
Aquesta activitat m'ha servit per fixar-me molt més en el meu entorn.
(Activitat proposada des de Llenguatge musical)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada