Vídeo: IV Lliga de Debat Universitari

A classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem pogut observar un vídeo.
El vídeo tracta sobre la IV Lliga de Debat Universitari, on universitaris de les universitats, UB i Pompeu Fabra, discuteixen sobre el tema de l'habitatge.
Els que estaven a favor eren els membres de la UB i els que estaven en contra eren els membres de la Pompeu Fabra.

Aquest vídeo, que ens va posar la Rosa, ens va voler fer veure, com un debat, requereix preparació, ordenació en els arguments, una postura correcte...

Vaig poder valorar com "bo" o "dolent" cada discurs de cada persona, ja que prèviament m'havia llegit el llibre "Com parlar bé en públic?", i allà explica com s'ha de fer de manera correcta.

Hi havien molts errors i mancances, així com també trobava diversos oradors, que ho feien molt bé.

Aquest vídeo, ens ha servit d'exemple, per tal de fer correctament el nostre debat, que dies després realitzarem.

Aquí deixo l'enllaç del vídeo IV Lliga de Debat Universitari:

http://video.google.es/videoplay?docid=8983028091881075998&hl=ca#

M'ha agradat molt aquest vídeo, així que recomano veure'l!

So, imatge i text: VIDEO!

La realització d'aquest video ha sigut molt maca.
primer hem escollit un poema. Després hem escollit una fotografia que ens transmetés alguna cosa d'aquell poema.
Amb el programa d'Audacity, hem gravat el poema amb la nostra veu.
Hem escollit una cançó, que la retallàvem si era molt llarga i atenuàvem el final, i hem barrejat la nostra veu i la cançó.
Ho hem guardat amb format mp3, i hem començat a crear el video amb el programa movie maker.
Hem col·locat imatge, so (la nostra veu+ la cançó), i la lletra del poema, en un mateix video.
Després hem cambiat els colors i la tranparència, i ho hem guardat!


Dificultat no crec que en tingui massa, sempre i quan tinguis molt clar els passos que has de fer.
M'ha agradat moltíssim haver après a fer aquest video!

Podem pintar els somnis!

A Seminari, treballem tres llibres: Emocions, La senyora cilíndrica, i Podem pintar els somnis!.

Vam decidir de fer grups de cinc persones, per cada llibre, i el meu grup, vam treballar el llibre "Podem pintar els somnis!"



He d'esmentar, que m'ha agradat molt fer aquesta activitat; la trobo original, divertida i interessant.
Així com també aprenem i ens assabentem de les històries d'aquests magnífics llibres.

Deixo el resum del llibre, per tal de que us feu una lleugera idea de què va.


Enllaç del resum:
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_16hqxgx4hm

El llenguatge, la llengua, el codi i el canal

Deixo aquí penjats els apunts i resums dels conceptes bàsics sobre el llenguatge, la llengua, el codi i el canal!!


Caractrístiques del canal oral
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_27hjp7g3j6


Diferències entre el codi oral i el codi escrit:
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_26d35svxg5


Què és llenguatge i què és llengua?
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_28djzrrfdg

L'objecte transformat

El ventall, per tal de que s’aguantés amb un angle de, més o menys 90º, vaig tancar unes varilles, i les vaig sostenir amb un pal prim i mitjanament llarg de fusta.
Després vaig envernissar tot el ventall amb cola blanca i vaig començar a folrar-lo amb paper de cuina per tal d’aconseguir una textura que transmetés flexibilitat moviment.

Un cop envernissat tot el ventall, calia pintar-ho amb colors alegres, ja que per mi aquell/ lloc/s em transmeten molta alegria. Amb esprais de dos colors: lila i groc, vaig començar a pintar, fent barreges a l’atzar, espontànies.

Havent acabat la part del ventall, que passaria a ser la vela del vaixell, calia fer el vaixell, així que, vaig agafar un material que pogués tractar amb facilitat, i vaig escollir el forespan.

Vaig fer la forma del vaixell el millor que vaig poder, i després, vaig envernissar amb cola blanca el forespan i vaig cobrir-lo amb paper de diari.
Amb dos trossos més de forespan, vaig crear el pal que sostindria la vela, i un suport més, perquè s’aguantés la vela, ja que pesa molt el ventall (la vela).

Vaig envernissar els dos trossos i els vaig cobrir amb paper de diari (el suport) i amb paper de diari i cuina després (el pal que aguanta la vela).
Vaig voler que s’assemblés realment a un vaixell, i per això vaig adherir unes petites làmines de fusta molt prima (de diferents colors, ja que la fusta té diferents tintades) i tallades d’una manera irregular, ja que volia expressar el meu sentiment (tristesa, ràbia...) vers un somni que, era poder anar aquest estiu passat, l’estiu 2009, altra vegada a Cádiz, i que no ha pogut ser. Volia expressar, d’alguna manera, aquest somni “trencat”.

Per últim, vaig voler representar, amb un seguit de fotografies, tot el meu trajecte en aquest viatge: les platges que em van enamorar, les postes de sol, els paisatges, les flors, la gent, i l’encant d’allà.
Per això, tota la part interior del vaixell, i la superior, està coberta de fotografies meves d’aquest viatge.





Aquest treball ha estat molt significatiu per a mi, ja que és un somni...
M'ha agradat moltíssim fer-lo!

Qui ets TU?

Em trobava enmig d’una multitud de gent nova. Era el primer dia lectiu del meu primer any en el grau d’educació infantil.
Entre tots els ulls, destacava aquella mirada tant innocent.

La Laia, una noia que té divuit anys i que viu a Barcelona, va acabar el batxillerat i va entrar en aquesta universitat amb molta il•lusió i unes ganes boges d’aprendre el màxim de coses sobre els nens més menuts: els nens de zero a sis anys.

La característica més ressaltant en ella, és la felicitat que transmet. Aquell caliu, que sense adonar-te’n, t’alegra el dia.
De mitjana estatura, prima però amb fortalesa, amb cabells curts i d’un castany fosc, com castanys són els seus ulls. La forma de la seva cara és ovalada, i té el nas petit amb forma punxeguda.
Celles fines i orelles d’una mida adequada a la mida de la seva cara.
Té els llavis petits i una mica gruixuts, que amaguen les seves dents, una mica mal posades.

Espontània, dinàmica, pacient, original, flexible, exigent amb el treball i amb si mateixa.
Enamorada de la platja, de l’estiu. Per ella, un estiu sense anar a Menorca, no seria estiu.

Li agrada la música i el ball.
Tímida en situacions o amb persones desconegudes però molt oberta una vegada es troba bé.

Sempre parla amb un to de veu agradable per l’oïda, d’aquells que no et canses d’escoltar; dolç.
I moltes vegades, quan parla, gesticula amb un objecte a la mà, ja sigui un bolígraf.


Poc atrevida per segons quines coses, però molt llençada per segons quines altres.

Pel que fa a la seva família, té orígens menorquins (per part del seu pare) i granadins (per part de la seva mare). A més de tenir dues germanes, molt més grans que ella, les quals afirma que són increïbles i que s’avenen bastant bé.

El seu caràcter, en definitiva, la seva manera de ser, crec que és una virtut en aquesta professió, educació infantil, així que el meu consell és que no deixi mai de ser com és, que no deixi mai de somriure.

CmapTools: mapes conceptuals

Avui hem après com funcionava el programa CmapTools, que serveix per crear mapes conceptuals.
Per fer una primera pràctica d'aquest programa, hem creat un petit mapa conceptual sobre el "Programari Lliure".


Primer de tot hem descarregat i instal·lat el programa CmapTools a la seva web, http://cmap.ihmc.us/.
Un cop obert el programa hem començat utilitzant la finestra de la dreta, que serveix per crear mapes conceptuals, i hem clicat al centre on diu "doble clic para crear un concepto". Hem escrit la paraula "Programari" i haviem de posar una fletxa on es llegís "tipus de...", o "poden ser..".
Una vegada creat aquest títol, haviem de crear dues fletxes: en una havia d'aparèixer el concepte "lliure" i en la'ltre "?".
Haviem de crear un enllaç amb una paraula com la de "Lliure", per tant hem obert la pàgina web http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada.
Hem anat al nostre document del cmapTools i hem clicat sobre la paraula "Lliure" i on posa "agregar página web", hem enganxat la direcció que haviem copiat abans a la web de Viquipèdia i la imatge del programari lliure de Viquipèdia.
Hem afegit informació extra (definicions, etc) sobre la paraula "Programari" clicant amb el botó dret i marcant l'opció de "agregar informació".
Per últim, com que el voliem guardar i penjar a internet l'hem guardat com "exportar Cmap com... página web".


Enllaç del Programari Lliure



Aquest programa serveix per donar una visualització d'uns conceptes clau, de manera ràpida i senzilla, per tant, és útil, ja que realment serveix per poder veure les idees principals, i quines deriven d'aquestes.


No ha estat difícil crear aquest mapa conceptual.

Els colors secundaris

En unes sessions de l'assignatura educació visual i plàstica vam treballar amb els colors secundaris.

Vam agafar un objecte model (el qual jo vaig escollir un petit gerro) i a partir dels colors primaris, és a dir el groc el blau i el magenta, creàvem els colors secundaris (verd, lila, taronja, i semblants).
Només podíem utilitzar colors secundaris, encara que l'objecte model no fos d'aquests colors.

A mida que anava dibuixant i pintant el gerro se'm venien idees al cap, com les de dibuixar fulles, flors o papallones.
Pot semblar surrealisme, però bé, crec que en això consisteix aquesta assignatura, en estimular la imaginació.

Comentem un article d'una revista

L'organització de centre,
clau per al treball
dels equips docents


FITXA TÈCNICA.

Nom: Fòrum
Qui la publica: Agnès Gradaïlla
Editorial: Graó
Autors: Gene Gordó (Etal)
Número de la revista: 19
Secció: Experiències
Periodicitat de la revista: Trimestral
Utilitat: Informar sobre notícies educatives
A qui va adreçada: Als estudiants
Aspectes Formals:
- Escasses fotografies (en blanc i negre).
- Entrades llargues.
- No hi ha colors, quasi tot en blanc i negre.
- Lèxic Formal.



RESUM.

Isabel Sánchez Ibáñez, directora del CEIP Àgora de Barcelona és qui escriu aquest article.
Comenta la necessitat del treball en l'escola.

La seva escola estava amenaçada de tancar-se, i per això hi va haver un procés de transformació per poder millorar-la, i evitar el tancament. Des del primer moment es va definir el treball i l'organització amb optimització de l'atenció a l'alumnat.

Comenta la necessitat d'uns equips docents, i que per tant tinguin com a objectiu la implementació del projecte educatiu del centre.
Aquests equips són:

- El grup nuclear: integrat per l'equip directiu i dues persones amb responsabilitats addicionals.
Té com a funció, la dinamització i el seguiment de tot el que es deriva del Pla Estratègic d'Autonomia de Centre.

- Coordinació pedagògica: persones que s'encarreguen de la coordinació de les activitats tant de caire pedagògic com de convivència.

- Equips de cicle: d'educació infantil i de cicle mitjà.

- Equips de minicicle: minicicle de llengua i minicicle de matemàtiques.

- Equips de treball: aglutinen i vinculen les activitats de l'escola. Són quate grans àmbits de treball: la sostenibilitat, la coeducació, la biblioteca i la multiculturalitat.

Tracta sobre el funcionament dels equips, de l'organització dels recursos (horaris i espais), i de la coordinació amb professionals externs.
Les experiències externes enriqueixen molt l'escola i li donen idees innovadores.

En l'ultim punt, "Valoració del centre" remarca la necessitat d'una bona organització, planificació i com també, de la implicació de tothom per poder aconseguir que un centre escolar transmeti seguretat i confiança als pares dels alumnes i persones externes.



REFLEXIÓ.

En general em sembla que el fet que es creï una relació entre els treballadors, on es poden ajudar i aprendre els uns als altres, alhora que realitzen la seva tasca desenvolupant uns projectes (que podran arribar a ser seus) fomenta una millora en el centre, que fa que tots els objectius que es proposin es puguin dur a terme amb més facilitat.

Conta contes

Avui, a classe de seminari, hem començat una de les activitats proposades per nosaltres mateixos: explicar un conte improvisat.

Han començat unes companyes, explicant la història, ajudant-se amb fotografies i instruments musicals, que garantien un fil conductor de la història.


La història havia de ser explicada com si la resta del públic fossin nens petits. Així doncs, el to de veu (alts i baixos), la postura, la mirada... Era el més important; fer preguntes per tal d'aconseguir que els nens no perdin l'atenció.


Algunes de les companyes, s'han quedat en blanc, i d'altres han actuat amb total normalitat.
Però precisament, aquesta activitat consisteix en això, en saber improvisar.

Tot i que el més important d'aquestes sessions és aprendre i saber explicar bé un conte a nens petits.



Aquí teniu un breu exemple de com va ser aquesta primera sessió, on surten: Natàlia Garcia, Mireia Gou, Bianca Hernandez, Ana Latorre i Berta Molar.


Ho heu fet molt bé noies!!!

Aprenem a insertar un video!

LES EMOCIONS.
El portal edu3.cat







Avui, a la classe de Gestió de la Comunicació i TIC, hem après com insertar un vídeo al nostre Blog!

Els passos són senzills i pràctics, ja que només s'ha de clicar la segona icona, començant per la dreta, una vegada ens trobem a "editar entradas".


Trobo que és molt útil, ja que insertar un vídeo, és un fet que utilitzaré molt sovint en la resta de dies.