Qui ets TU?

Em trobava enmig d’una multitud de gent nova. Era el primer dia lectiu del meu primer any en el grau d’educació infantil.
Entre tots els ulls, destacava aquella mirada tant innocent.

La Laia, una noia que té divuit anys i que viu a Barcelona, va acabar el batxillerat i va entrar en aquesta universitat amb molta il•lusió i unes ganes boges d’aprendre el màxim de coses sobre els nens més menuts: els nens de zero a sis anys.

La característica més ressaltant en ella, és la felicitat que transmet. Aquell caliu, que sense adonar-te’n, t’alegra el dia.
De mitjana estatura, prima però amb fortalesa, amb cabells curts i d’un castany fosc, com castanys són els seus ulls. La forma de la seva cara és ovalada, i té el nas petit amb forma punxeguda.
Celles fines i orelles d’una mida adequada a la mida de la seva cara.
Té els llavis petits i una mica gruixuts, que amaguen les seves dents, una mica mal posades.

Espontània, dinàmica, pacient, original, flexible, exigent amb el treball i amb si mateixa.
Enamorada de la platja, de l’estiu. Per ella, un estiu sense anar a Menorca, no seria estiu.

Li agrada la música i el ball.
Tímida en situacions o amb persones desconegudes però molt oberta una vegada es troba bé.

Sempre parla amb un to de veu agradable per l’oïda, d’aquells que no et canses d’escoltar; dolç.
I moltes vegades, quan parla, gesticula amb un objecte a la mà, ja sigui un bolígraf.


Poc atrevida per segons quines coses, però molt llençada per segons quines altres.

Pel que fa a la seva família, té orígens menorquins (per part del seu pare) i granadins (per part de la seva mare). A més de tenir dues germanes, molt més grans que ella, les quals afirma que són increïbles i que s’avenen bastant bé.

El seu caràcter, en definitiva, la seva manera de ser, crec que és una virtut en aquesta professió, educació infantil, així que el meu consell és que no deixi mai de ser com és, que no deixi mai de somriure.