PETER PAN

A vegades,

no volem fer-nos grans...

A vegades,

volem córrer massa depressa...

Peter Pan - El Canto Del Loco

I amb aquesta reflexió i videoclip, dono per finalitzat aquest Blog. Gràcies!

BON NADAL!

Us desitjo unes bones festes

i un feliç 2010,

ple de noves il·lusions i somnis!

http://elfyourself.jibjab.com/view/kw9xTAbVSjlIdF7CN45d

TERRITORI: Festes Nadalanques Catalanes

Últim dia de classe, i sí, ens toca Territori, Clara.

No, no. Però el pitjor... Som les últimes en exposar-lo!!

Però... I què?!

Durant dies havíem estat preparant el nostre treball de Territori.

Al principi, el volíem fer del Mercat del Ninot, però veient que està en obres... Vam passar al pla B: Festes Nadalenques Catalanes.

El tema és molt ampli, així que vam haver de sintetitzar i parlar del més important, ja que només es podia parlar 6-8 minuts.

Vam decidir fer un itinerari per aquestes dates (com un recorregut), i amb un suport d'un PowerPoint, el qual, com a totes les exposicions, la música va fallar, vam poder fer el nostre treball.

Deixo aquí el vídeo que vam fer amb fotos significants d'aquestes festes:

EL DEBAT: Les llegendes urbanes són educatives?

Avui era el nostre torn; ens ha tocat fer el debat.

Amb la pregunta: "Les llegendes urbanes són educatives?", el nostre grup es va dividir en dos: cinc membres del grup estaven a favor i cinc membres estaven en contra.

El meu grup, era el que recolzava la idea de que les llegendes urbanes no són educatives.

Amb molts nervis, ens hem afrontat contra "el rival" que deia que les llegendes urbanes són educatives.

El debat s'ha basat en una presentació, argumentacions (a favor i en contra) i amb unes conclusions.

Pel que es veu, la meva argumentació ha creat molta polèmica, ja que l'equip contrari afirmava que "Bola de Drac" no era una llegenda.

Però senyors i senyores, lamento altra vegada dir-ho: Bola de Drac està basada en una llegenda (xinesa).

I per confirmar-ho, deixo l'enllaç on ho afirma clarament:

http://wiki.animelliure.net/index.php/Bola_de_Drac

Així que, el meu company, tant ofès, ja que s'havia vist tots els capítols, ha viscut un petit engany en la seva infantesa.

Tot i aquest petit encís, el temps ha estat més o menys estricte al cronòmetre.

Reconec que m'he posat molt nerviosa amb aquest debat, però tot i així, m'ha agradat l'experiència.

El cadàver exquisit

Primer de tot he d’esmentar que vaig estar molts minuts per escollir la forma de les cames, ja que volia que fos una cosa original.
Així doncs, quan vaig saber què fer, vaig agafar llapis i goma i m’hi vaig posar.

Quan vaig començar a fer l’esbós, vaig dibuixar també una samarreta, en llapis, per fer-me una idea de com seria.
Cal dir, que no em va ser gens fàcil, ja que la cama esquerra, tapava una part del tronc inferior del cos, i em costava molt de representar d’una manera clara, què hi havia allà darrera (on la cama esquerra ho tapava), o simplement, fer imaginar a l’observador què hi havia.
Volia que semblés real, així que vaig voler fer ombres.
El peu de la cama esquerra, havia d’estar aixecat, així que vaig dibuixar la sola de la sabata.

Després de molta estona fent l’esbós del dibuix, vaig posar-me a fer barreges amb les pintures i vaig començar a pintar: primer els pantalons, de color blau fosc, amb diferents tonalitats, segons com simulava que tocava la llum, i després les sabates.

La sabata de la cama dreta, com que si que es veu la part superior, la vaig pintar amb un color verd, amb una ombra (pintant-la de color verd fosc) i vaig deixar; i la sabata de la cama esquerra la vaig pintar amb un taronja vermellós, perquè ressaltés, amb una sanefa, ja que les soles de les sabates tenen una sanefa semblant.

Per últim, vaig esborrar les línies fetes amb llapis de l’esbós i vaig repassar amb retolador permanent negre les línies de tot el dibuix.
Les línies dels cordills de les sabates i la sanefa de la sabata de la cama esquerra les vaig repassar amb bolígraf negre.



Ha estat un treball que requereix molta imaginació!

"La dama del paraigües"

Amb l’ajuda de la fotografia model de l’escultura, vaig anar creant el vestit.
Primer vaig començar fent la part més difícil, la part del darrere del vestit.
És una escultura amb molts detalls, i m’havia d’ajudar amb un llapis o amb un escuradents, per tal d’afinar-los tots, o al menys, intentar-ho.
Després vaig continuar amb la part del davant del vestit.

Vaig agafar un altre tros de fang, i vaig modelar el cos que faltava de la dona, enganxant-li els braços i les mans (una de les parts més difícils per mi, pel que fa als dits).
Vaig crear el coll i els punys del vestit, i quan ja tenia el cos creat, venia la part més difícil de totes: el cap.
Crear la cara, amb els ulls, el nas, la boca... Era un treball molt minuciós, i em va costar molt, però al final ho vaig aconseguir.
Vaig enganxar-li el cap, tot creant un coll, i li vaig fer relleu als cabells amb un escuradents.
Després tocava crear el paraigües.
Sabia que seria un objecte molt delicat, ja que al cap i a la fi, és fang, i tot era molt delicat. Se’m trencava el pal del paraigües moltes vegades pel mig, i ja no s’havia què fer. Fins que vaig decidir, que tot i que no fos del tot real, l’havia de fer més gruixut.
Vaig aconseguir que s’aguantés, i no el vaig voler enganxar a la figura, perquè sinó no aguantaria.
Vaig fer la base de la figura, per tal de que tingués més suport, tot posant el meu nom i curs a la part de sota de la base.
Vaig deixar-ho assecar, i vaig començar a pintar-la, amb colors acromàtics: el vestit de color blanc (per davant) i gris (per darrera), el cabell de color negre, així com també, el coll i els punys del vestit.
La cara i les mans no les vaig voler pintar, perquè simulava el color natural de la pell.

El treball estava quasi acabat, fins que se’m va trencar el paraigües, com les anteriors vegades, pel mig del pal, així com també va patir un incident la seva pobreta mà.
Vaig aconseguir enganxar les parts que s’havien “trencat” amb cola, i tot va quedar ben subjectat.
El paraigües el vaig pintar de color vermell, amb les varilles de color negre, així com el suport del pal del paraigües.
La base de la figura la vaig pintar de color negre.



M'encanta aquest treball!

I aquest treball, avui, ho hem exposat a la classe d'Educació visual i plàstica!

Recitació d'un poema

Durant uns dies estem recitant poesies, i avui ha estat el meu torn.

Tenint en compte, la postura, la gesticulació, la mirada, la veu...
Vaig triar un poema de Josep Carner, extret del llibre Antologia de poesia catalana.



Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

Estava molt nerviosa, i al penúltim vers m'he quedat en blanc, i he tornat a començar.

A la segona vegada, tot ha anat "sobre rodes" i la meva gesticulació mirada crec que han estat correctes. El to de veu el podria haver fet més alt.

Una situació molt vergonyosa, però que estic satisfeta d'haver superat.

Activitat Bloc de música!

Avui, a classe de Gestió de la informació i TIC, hem estat practicant amb les presentacions de Google docs.
Per files, havíem presentat un blog diferent, per parelles.
Jo, i la meva companya, Sandra Cabo, ens ha tocat presentar el Blog de música.

Amb la referència d'un vídeo que prèviament ens ha posat el professor Jorge, hem pogut fer la presentació.

Hem hagut de fer tan sols una o dues diapositives, i per tant, hem definit què és un Blog de música, acompanyada d'una fotografia.



Ha estat una activitat senzilla.

Debats

Sí. Avui hem començat els debats.
Aquesta activitat consisteix en que un grup de 10 persones es divideix en dos grups de 5 persones. Un d'aquests grups està a favor, i l'altre, en contra.

Es treballa, sobretot, l'argumentació, parlar ordenadament, amb un registre adequat, la postura, la mirada, la gesticulació... Tot, amb un temps de 3 minuts cronometrat per la professora.
Aíxí com també, hem de saber respectar el torn de paraula. Per això, s'aniran alternant els torns de paraula dels dos grups.
Tres persones parlaran i argumentaran (un/a serà el/la capità/na) i les dos restants seran les que formularan preguntes a l'equip contrari.


I... Avui hem començat fent dos debats:

- És millor l'educació actual que la tradicional?

- La participació de les famílies a l'aula


Personalment, m'han agradat molt aquests dos debats, perquè ho fèien de manera natural, i han creat un àmbit de discusió (controlada), que alhora es notava que s'involucràven en el debat.