Recitació d'un poema

Durant uns dies estem recitant poesies, i avui ha estat el meu torn.

Tenint en compte, la postura, la gesticulació, la mirada, la veu...
Vaig triar un poema de Josep Carner, extret del llibre Antologia de poesia catalana.



Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

Estava molt nerviosa, i al penúltim vers m'he quedat en blanc, i he tornat a començar.

A la segona vegada, tot ha anat "sobre rodes" i la meva gesticulació mirada crec que han estat correctes. El to de veu el podria haver fet més alt.

Una situació molt vergonyosa, però que estic satisfeta d'haver superat.