PETER PAN

A vegades,

no volem fer-nos grans...

A vegades,

volem córrer massa depressa...

Peter Pan - El Canto Del Loco

I amb aquesta reflexió i videoclip, dono per finalitzat aquest Blog. Gràcies!

BON NADAL!

Us desitjo unes bones festes

i un feliç 2010,

ple de noves il·lusions i somnis!

http://elfyourself.jibjab.com/view/kw9xTAbVSjlIdF7CN45d

TERRITORI: Festes Nadalanques Catalanes

Últim dia de classe, i sí, ens toca Territori, Clara.

No, no. Però el pitjor... Som les últimes en exposar-lo!!

Però... I què?!

Durant dies havíem estat preparant el nostre treball de Territori.

Al principi, el volíem fer del Mercat del Ninot, però veient que està en obres... Vam passar al pla B: Festes Nadalenques Catalanes.

El tema és molt ampli, així que vam haver de sintetitzar i parlar del més important, ja que només es podia parlar 6-8 minuts.

Vam decidir fer un itinerari per aquestes dates (com un recorregut), i amb un suport d'un PowerPoint, el qual, com a totes les exposicions, la música va fallar, vam poder fer el nostre treball.

Deixo aquí el vídeo que vam fer amb fotos significants d'aquestes festes:

EL DEBAT: Les llegendes urbanes són educatives?

Avui era el nostre torn; ens ha tocat fer el debat.

Amb la pregunta: "Les llegendes urbanes són educatives?", el nostre grup es va dividir en dos: cinc membres del grup estaven a favor i cinc membres estaven en contra.

El meu grup, era el que recolzava la idea de que les llegendes urbanes no són educatives.

Amb molts nervis, ens hem afrontat contra "el rival" que deia que les llegendes urbanes són educatives.

El debat s'ha basat en una presentació, argumentacions (a favor i en contra) i amb unes conclusions.

Pel que es veu, la meva argumentació ha creat molta polèmica, ja que l'equip contrari afirmava que "Bola de Drac" no era una llegenda.

Però senyors i senyores, lamento altra vegada dir-ho: Bola de Drac està basada en una llegenda (xinesa).

I per confirmar-ho, deixo l'enllaç on ho afirma clarament:

http://wiki.animelliure.net/index.php/Bola_de_Drac

Així que, el meu company, tant ofès, ja que s'havia vist tots els capítols, ha viscut un petit engany en la seva infantesa.

Tot i aquest petit encís, el temps ha estat més o menys estricte al cronòmetre.

Reconec que m'he posat molt nerviosa amb aquest debat, però tot i així, m'ha agradat l'experiència.

El cadàver exquisit

Primer de tot he d’esmentar que vaig estar molts minuts per escollir la forma de les cames, ja que volia que fos una cosa original.
Així doncs, quan vaig saber què fer, vaig agafar llapis i goma i m’hi vaig posar.

Quan vaig començar a fer l’esbós, vaig dibuixar també una samarreta, en llapis, per fer-me una idea de com seria.
Cal dir, que no em va ser gens fàcil, ja que la cama esquerra, tapava una part del tronc inferior del cos, i em costava molt de representar d’una manera clara, què hi havia allà darrera (on la cama esquerra ho tapava), o simplement, fer imaginar a l’observador què hi havia.
Volia que semblés real, així que vaig voler fer ombres.
El peu de la cama esquerra, havia d’estar aixecat, així que vaig dibuixar la sola de la sabata.

Després de molta estona fent l’esbós del dibuix, vaig posar-me a fer barreges amb les pintures i vaig començar a pintar: primer els pantalons, de color blau fosc, amb diferents tonalitats, segons com simulava que tocava la llum, i després les sabates.

La sabata de la cama dreta, com que si que es veu la part superior, la vaig pintar amb un color verd, amb una ombra (pintant-la de color verd fosc) i vaig deixar; i la sabata de la cama esquerra la vaig pintar amb un taronja vermellós, perquè ressaltés, amb una sanefa, ja que les soles de les sabates tenen una sanefa semblant.

Per últim, vaig esborrar les línies fetes amb llapis de l’esbós i vaig repassar amb retolador permanent negre les línies de tot el dibuix.
Les línies dels cordills de les sabates i la sanefa de la sabata de la cama esquerra les vaig repassar amb bolígraf negre.



Ha estat un treball que requereix molta imaginació!

"La dama del paraigües"

Amb l’ajuda de la fotografia model de l’escultura, vaig anar creant el vestit.
Primer vaig començar fent la part més difícil, la part del darrere del vestit.
És una escultura amb molts detalls, i m’havia d’ajudar amb un llapis o amb un escuradents, per tal d’afinar-los tots, o al menys, intentar-ho.
Després vaig continuar amb la part del davant del vestit.

Vaig agafar un altre tros de fang, i vaig modelar el cos que faltava de la dona, enganxant-li els braços i les mans (una de les parts més difícils per mi, pel que fa als dits).
Vaig crear el coll i els punys del vestit, i quan ja tenia el cos creat, venia la part més difícil de totes: el cap.
Crear la cara, amb els ulls, el nas, la boca... Era un treball molt minuciós, i em va costar molt, però al final ho vaig aconseguir.
Vaig enganxar-li el cap, tot creant un coll, i li vaig fer relleu als cabells amb un escuradents.
Després tocava crear el paraigües.
Sabia que seria un objecte molt delicat, ja que al cap i a la fi, és fang, i tot era molt delicat. Se’m trencava el pal del paraigües moltes vegades pel mig, i ja no s’havia què fer. Fins que vaig decidir, que tot i que no fos del tot real, l’havia de fer més gruixut.
Vaig aconseguir que s’aguantés, i no el vaig voler enganxar a la figura, perquè sinó no aguantaria.
Vaig fer la base de la figura, per tal de que tingués més suport, tot posant el meu nom i curs a la part de sota de la base.
Vaig deixar-ho assecar, i vaig començar a pintar-la, amb colors acromàtics: el vestit de color blanc (per davant) i gris (per darrera), el cabell de color negre, així com també, el coll i els punys del vestit.
La cara i les mans no les vaig voler pintar, perquè simulava el color natural de la pell.

El treball estava quasi acabat, fins que se’m va trencar el paraigües, com les anteriors vegades, pel mig del pal, així com també va patir un incident la seva pobreta mà.
Vaig aconseguir enganxar les parts que s’havien “trencat” amb cola, i tot va quedar ben subjectat.
El paraigües el vaig pintar de color vermell, amb les varilles de color negre, així com el suport del pal del paraigües.
La base de la figura la vaig pintar de color negre.



M'encanta aquest treball!

I aquest treball, avui, ho hem exposat a la classe d'Educació visual i plàstica!

Recitació d'un poema

Durant uns dies estem recitant poesies, i avui ha estat el meu torn.

Tenint en compte, la postura, la gesticulació, la mirada, la veu...
Vaig triar un poema de Josep Carner, extret del llibre Antologia de poesia catalana.



Cançoneta incerta

Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d'enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n'és cada vida.

Estava molt nerviosa, i al penúltim vers m'he quedat en blanc, i he tornat a començar.

A la segona vegada, tot ha anat "sobre rodes" i la meva gesticulació mirada crec que han estat correctes. El to de veu el podria haver fet més alt.

Una situació molt vergonyosa, però que estic satisfeta d'haver superat.

Activitat Bloc de música!

Avui, a classe de Gestió de la informació i TIC, hem estat practicant amb les presentacions de Google docs.
Per files, havíem presentat un blog diferent, per parelles.
Jo, i la meva companya, Sandra Cabo, ens ha tocat presentar el Blog de música.

Amb la referència d'un vídeo que prèviament ens ha posat el professor Jorge, hem pogut fer la presentació.

Hem hagut de fer tan sols una o dues diapositives, i per tant, hem definit què és un Blog de música, acompanyada d'una fotografia.



Ha estat una activitat senzilla.

Debats

Sí. Avui hem començat els debats.
Aquesta activitat consisteix en que un grup de 10 persones es divideix en dos grups de 5 persones. Un d'aquests grups està a favor, i l'altre, en contra.

Es treballa, sobretot, l'argumentació, parlar ordenadament, amb un registre adequat, la postura, la mirada, la gesticulació... Tot, amb un temps de 3 minuts cronometrat per la professora.
Aíxí com també, hem de saber respectar el torn de paraula. Per això, s'aniran alternant els torns de paraula dels dos grups.
Tres persones parlaran i argumentaran (un/a serà el/la capità/na) i les dos restants seran les que formularan preguntes a l'equip contrari.


I... Avui hem començat fent dos debats:

- És millor l'educació actual que la tradicional?

- La participació de les famílies a l'aula


Personalment, m'han agradat molt aquests dos debats, perquè ho fèien de manera natural, i han creat un àmbit de discusió (controlada), que alhora es notava que s'involucràven en el debat.

Comença les exposicions de TERRITORI

Avui, han començat les exposicions de Territori.
Consisteix en explicar característiques, sentiments, emocions... D'un territori (físic o metafísic).

Aquest treball s'ha de fer en parelles, i amb un temps límit, que són entre 6 -8 minuts.
A més, s'ha d'acompanyar l'exposició amb un suport digital, com el PowerPoint.

Es valora:

- La postura dels oradors
- El llenguatge
- La rigorositat del temps
- Suport digital treballat
- Veu alta i clara
- Entonació
- ...



Nosaltres, la Clara Viñas i jo, ja estem pensant com fer la nostre exposició!

SETMANA D'ACTIVITATS EXTRAODINÀRIES

Durant aquesta setmana, del 16 al 20 de novembre del 2009, hem realitzat una sèrie d'activitats relacionades amb les assignatures, però fora de la Universitat.

Jo, he tingut la mala sort d'agafar justament la grip, i només he pogut assistir a la sortida de la visita a una escola (que aquesta, encara que tingués febre, no me la vaig voler perdre) i la sortida a la Fundació Miró.

He d'esmentar, que m'ha agradat moltíssim l'experiència en una llar d'infants, ja que jo havia estat amb nens de 3 anys cap a munt, mai tant petitons.

De la Fundació Miró, m'ha resultat expectant, el fet de que tot el recinte estigués pintat de color blanc.

A seminari, comentarem aquesta setmana d'activitats, tot mostrant les nostres reflexions.

No sabeu quina ràbia m'ha fet perdre'm la resta de les activitats d'aquesta setmana...

Aquí teniu l'enllaç amb el resum i les reflexions de les dues activitats a les que vaig poder assistir:

http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_25fbr6w8fx

Viquipedia: L'arracada

Una de les eines que, potser, més utilitzem és la web de Viquipedia.
Viquipedia, fa funció de cercador de tot allò que no sabem quin és el seu significat, els seus orígens...
A classe de Gestió de la informació i TIC hem treballat aquesta web (com també podríem haver escollit eduwiki).

L'activitat consistia en buscar una paraula en la web de viquipedia que no la trobéssim a la web de Wikipedia.

Així doncs, vam desidir que treballaríem amb la paraula: arracada.

Vam crear un document de Google docs per compartir, i allà vam discutir les diferents possibilitats de com plantjar el treball.

Tot seguit vam fer una presentació d'una sèrie de diapositives.



Aquest treball no m'ha agradat gaire, ja que l'he trobat molt simple, tot i que ha estat un bon treball en equip.

Documents Google

A la pregunta que crea tanta polèmica: "Ordinadors a les aules: si o no?", nosaltres en vam treballar.
Fent les possibles avantatges o inconvenients que tenen uns ordinadors a les aules, per tal de que qualsevol que ho llegeixi se n'assabenti.

Primer vam estar buscant informació sobre aquesta nova metodologia per impartir classes, i després ens vam basar en fer una presentació de diapositives amb el Google docs, obrint un document per tal de posant-nos d'acord i creant un possible formulari.


Ha estat satisfactori fer aquest treball.



I vosaltres? Que en penseu?
Ordinadors a les aules: si o no?

Empleneu el formulari!


Document
Formulari

Lectura en veu alta

En la professió d'una mestra, saber llegir correctament en veu alta és vital, per això, avui, a classe de Comunicació oral, escrita i digital, la Rosa ens ha proposat una activitat: llegir un fragment d'un llibre en veu alta.
Aquest fragment havia de ser escollit, i preparat prèviament a casa, amb temps, per tal de que alhora de llegir-lo davant de la classe, sortís bé.


Per tal de llegir en veu alta correctament davant d'un públic, s'han de complir uns requisits:

- Veu alta i clara
- Entonació i postura correctes
- Mirar al públic
- No obturar la sortida de l'aire (de la veu) amb el llibre


Aquesta sessió, vers els nervis de llegir en veu alta davant d'un públic, crec que ha estat original i interessant, amb l'objectiu de perdre la por de parlar en públic i saber llegir correctament.

Itinerari des de casa fins a la Blanquerna

Quins sons em trobo en el meu entorn,
camí cap a la Blanquerna?

Tanco la porta de casa, suaument, el soroll del xiuxiueig de la gent és diferent que el dels dies que entro a la universitat més tard que les vuit.
Papers de diaris gratuïts que es reparteixen a la cantonada del metro.
Les trepitjades de les escales, unes més de pressa, altres de més relaxades.
Se sent el metro que arriba a l’estació, i els passos de la gent incrementen la velocitat. La màquina sona més de pressa marcant el tiquet de la targeta. El so de les portes que et deixen passar, en un to ascendent.

Mentre baixo les escales se sent el “pipipipipipipip” de les portes del metro. No he arribat a temps, les portes es tanquen i el metro marxa, fent trontollar les vies. Puc observar com el metro s’allunya cada vegada més ràpid per aquell túnel, el soroll s’esvaeix en un to descendent. Toca esperar dos minuts i trenta segons.

Passen els minuts i els segons, el metro comença a apropar-se a l’estació de Collblanc, metre una cinta gravada explica el motiu de la línia tallada de metro, explicant les possibilitats per anar a aquelles estacions on, fins el dia nou de novembre, no s’hi pot accedir.


El metro va arribant a les seves estacions, entrant i sortint gent. Moltes converses, diferents músiques que se senten vibrar en els timpans de diferents persones.


La cinta gravada del metro, anuncia la parada Diagonal, i anuncia que està en obres, i que si volem fer l’enllaç de línia 5 a línia 3, l’hem de fer per l’exterior. Per mi, que sempre faig aquest trajecte, se’m fa molt repetitiu i pesat. Amb un to alt (perquè tothom se n’assabenti encara que dugui música a les orelles).

Arriba a l’estació de Diagonal, i la gent, algunes amb maletes (se sent el so de les rodetes), corre per agafar els ferrocarrils.

Algunes persones van caminant per la cinta, cosa que fa que les petjades se sentin més greus i més intenses.

A l’estació del ferrocarril, que es diu Provença, la cinta gravada anuncia que arriba el tren “L7, Av. Tibidabo”.
Les persones encarregades d’organitzar l’ordre de l’estació, criden quin tren és, i demana, a crits també, que es retiri tothom d’una línia groga que hi ha de seguretat, perquè ningú caigui ferit. S’obren les portes, i se senten empentes.
Se sent el “pipipipipipip”. Es tanquen les portes.
Converses, i més música.
En aquests tipus de tren, no s’anuncien les parades.
Arriba a l’estació d’Av. Tibidabo.


Al sortir al carrer, se senten cotxes, hi ha molt tràfic. Botzines (molesten), converses, gossos que borden...


Arribo a la HORRIBLE pujada del carrer Císter, i sento les màquines de les obres, que fan un espantós soroll; els obrers es criden entre ells, ja que es troben a gran distància.
Els cotxes passen pel meu costat.

Arribo a la porta de la reixa de la universitat, per fi, i l’home de seguretat que es troba a la porta, diu: “Bon dia”.

Aquesta activitat m'ha servit per fixar-me molt més en el meu entorn.

(Activitat proposada des de Llenguatge musical)

Vídeo: IV Lliga de Debat Universitari

A classe de Comunicació oral, escrita i digital, hem pogut observar un vídeo.
El vídeo tracta sobre la IV Lliga de Debat Universitari, on universitaris de les universitats, UB i Pompeu Fabra, discuteixen sobre el tema de l'habitatge.
Els que estaven a favor eren els membres de la UB i els que estaven en contra eren els membres de la Pompeu Fabra.

Aquest vídeo, que ens va posar la Rosa, ens va voler fer veure, com un debat, requereix preparació, ordenació en els arguments, una postura correcte...

Vaig poder valorar com "bo" o "dolent" cada discurs de cada persona, ja que prèviament m'havia llegit el llibre "Com parlar bé en públic?", i allà explica com s'ha de fer de manera correcta.

Hi havien molts errors i mancances, així com també trobava diversos oradors, que ho feien molt bé.

Aquest vídeo, ens ha servit d'exemple, per tal de fer correctament el nostre debat, que dies després realitzarem.

Aquí deixo l'enllaç del vídeo IV Lliga de Debat Universitari:

http://video.google.es/videoplay?docid=8983028091881075998&hl=ca#

M'ha agradat molt aquest vídeo, així que recomano veure'l!

So, imatge i text: VIDEO!

La realització d'aquest video ha sigut molt maca.
primer hem escollit un poema. Després hem escollit una fotografia que ens transmetés alguna cosa d'aquell poema.
Amb el programa d'Audacity, hem gravat el poema amb la nostra veu.
Hem escollit una cançó, que la retallàvem si era molt llarga i atenuàvem el final, i hem barrejat la nostra veu i la cançó.
Ho hem guardat amb format mp3, i hem començat a crear el video amb el programa movie maker.
Hem col·locat imatge, so (la nostra veu+ la cançó), i la lletra del poema, en un mateix video.
Després hem cambiat els colors i la tranparència, i ho hem guardat!


Dificultat no crec que en tingui massa, sempre i quan tinguis molt clar els passos que has de fer.
M'ha agradat moltíssim haver après a fer aquest video!

Podem pintar els somnis!

A Seminari, treballem tres llibres: Emocions, La senyora cilíndrica, i Podem pintar els somnis!.

Vam decidir de fer grups de cinc persones, per cada llibre, i el meu grup, vam treballar el llibre "Podem pintar els somnis!"



He d'esmentar, que m'ha agradat molt fer aquesta activitat; la trobo original, divertida i interessant.
Així com també aprenem i ens assabentem de les històries d'aquests magnífics llibres.

Deixo el resum del llibre, per tal de que us feu una lleugera idea de què va.


Enllaç del resum:
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_16hqxgx4hm

El llenguatge, la llengua, el codi i el canal

Deixo aquí penjats els apunts i resums dels conceptes bàsics sobre el llenguatge, la llengua, el codi i el canal!!


Caractrístiques del canal oral
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_27hjp7g3j6


Diferències entre el codi oral i el codi escrit:
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_26d35svxg5


Què és llenguatge i què és llengua?
http://docs.google.com/View?id=dgkqvg8h_28djzrrfdg

L'objecte transformat

El ventall, per tal de que s’aguantés amb un angle de, més o menys 90º, vaig tancar unes varilles, i les vaig sostenir amb un pal prim i mitjanament llarg de fusta.
Després vaig envernissar tot el ventall amb cola blanca i vaig començar a folrar-lo amb paper de cuina per tal d’aconseguir una textura que transmetés flexibilitat moviment.

Un cop envernissat tot el ventall, calia pintar-ho amb colors alegres, ja que per mi aquell/ lloc/s em transmeten molta alegria. Amb esprais de dos colors: lila i groc, vaig començar a pintar, fent barreges a l’atzar, espontànies.

Havent acabat la part del ventall, que passaria a ser la vela del vaixell, calia fer el vaixell, així que, vaig agafar un material que pogués tractar amb facilitat, i vaig escollir el forespan.

Vaig fer la forma del vaixell el millor que vaig poder, i després, vaig envernissar amb cola blanca el forespan i vaig cobrir-lo amb paper de diari.
Amb dos trossos més de forespan, vaig crear el pal que sostindria la vela, i un suport més, perquè s’aguantés la vela, ja que pesa molt el ventall (la vela).

Vaig envernissar els dos trossos i els vaig cobrir amb paper de diari (el suport) i amb paper de diari i cuina després (el pal que aguanta la vela).
Vaig voler que s’assemblés realment a un vaixell, i per això vaig adherir unes petites làmines de fusta molt prima (de diferents colors, ja que la fusta té diferents tintades) i tallades d’una manera irregular, ja que volia expressar el meu sentiment (tristesa, ràbia...) vers un somni que, era poder anar aquest estiu passat, l’estiu 2009, altra vegada a Cádiz, i que no ha pogut ser. Volia expressar, d’alguna manera, aquest somni “trencat”.

Per últim, vaig voler representar, amb un seguit de fotografies, tot el meu trajecte en aquest viatge: les platges que em van enamorar, les postes de sol, els paisatges, les flors, la gent, i l’encant d’allà.
Per això, tota la part interior del vaixell, i la superior, està coberta de fotografies meves d’aquest viatge.





Aquest treball ha estat molt significatiu per a mi, ja que és un somni...
M'ha agradat moltíssim fer-lo!

Qui ets TU?

Em trobava enmig d’una multitud de gent nova. Era el primer dia lectiu del meu primer any en el grau d’educació infantil.
Entre tots els ulls, destacava aquella mirada tant innocent.

La Laia, una noia que té divuit anys i que viu a Barcelona, va acabar el batxillerat i va entrar en aquesta universitat amb molta il•lusió i unes ganes boges d’aprendre el màxim de coses sobre els nens més menuts: els nens de zero a sis anys.

La característica més ressaltant en ella, és la felicitat que transmet. Aquell caliu, que sense adonar-te’n, t’alegra el dia.
De mitjana estatura, prima però amb fortalesa, amb cabells curts i d’un castany fosc, com castanys són els seus ulls. La forma de la seva cara és ovalada, i té el nas petit amb forma punxeguda.
Celles fines i orelles d’una mida adequada a la mida de la seva cara.
Té els llavis petits i una mica gruixuts, que amaguen les seves dents, una mica mal posades.

Espontània, dinàmica, pacient, original, flexible, exigent amb el treball i amb si mateixa.
Enamorada de la platja, de l’estiu. Per ella, un estiu sense anar a Menorca, no seria estiu.

Li agrada la música i el ball.
Tímida en situacions o amb persones desconegudes però molt oberta una vegada es troba bé.

Sempre parla amb un to de veu agradable per l’oïda, d’aquells que no et canses d’escoltar; dolç.
I moltes vegades, quan parla, gesticula amb un objecte a la mà, ja sigui un bolígraf.


Poc atrevida per segons quines coses, però molt llençada per segons quines altres.

Pel que fa a la seva família, té orígens menorquins (per part del seu pare) i granadins (per part de la seva mare). A més de tenir dues germanes, molt més grans que ella, les quals afirma que són increïbles i que s’avenen bastant bé.

El seu caràcter, en definitiva, la seva manera de ser, crec que és una virtut en aquesta professió, educació infantil, així que el meu consell és que no deixi mai de ser com és, que no deixi mai de somriure.

CmapTools: mapes conceptuals

Avui hem après com funcionava el programa CmapTools, que serveix per crear mapes conceptuals.
Per fer una primera pràctica d'aquest programa, hem creat un petit mapa conceptual sobre el "Programari Lliure".


Primer de tot hem descarregat i instal·lat el programa CmapTools a la seva web, http://cmap.ihmc.us/.
Un cop obert el programa hem començat utilitzant la finestra de la dreta, que serveix per crear mapes conceptuals, i hem clicat al centre on diu "doble clic para crear un concepto". Hem escrit la paraula "Programari" i haviem de posar una fletxa on es llegís "tipus de...", o "poden ser..".
Una vegada creat aquest títol, haviem de crear dues fletxes: en una havia d'aparèixer el concepte "lliure" i en la'ltre "?".
Haviem de crear un enllaç amb una paraula com la de "Lliure", per tant hem obert la pàgina web http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada.
Hem anat al nostre document del cmapTools i hem clicat sobre la paraula "Lliure" i on posa "agregar página web", hem enganxat la direcció que haviem copiat abans a la web de Viquipèdia i la imatge del programari lliure de Viquipèdia.
Hem afegit informació extra (definicions, etc) sobre la paraula "Programari" clicant amb el botó dret i marcant l'opció de "agregar informació".
Per últim, com que el voliem guardar i penjar a internet l'hem guardat com "exportar Cmap com... página web".


Enllaç del Programari Lliure



Aquest programa serveix per donar una visualització d'uns conceptes clau, de manera ràpida i senzilla, per tant, és útil, ja que realment serveix per poder veure les idees principals, i quines deriven d'aquestes.


No ha estat difícil crear aquest mapa conceptual.